dilluns, 30 de maig del 2016

RODATGE D'INCERTA GLÒRIA

Rodatge d'Incerta Glòria.

Aquells que són fans de la novel.la INCERTA GLÒRIA que en són molts arreu del món, saben que no és només una novel.la, sino moltes novel.les i és justament aquesta riquesa el que l'ha feta cèlebre. Per tant conté moltes pel.lícules possibles  i les pel.lícules duren a tot estirar, dues hores. El guionista ha de triar el camí que li sembla més cinematogràfic i que més pot encaixar amb el tarannà del director perquè es faci seva la història. Tot això ho debatiem amb la Coral Cruz, la guionista i l'Agustí al pati de Massa d'Or hores i hores delicioses mentre queien les tardes de totes les estacions. Quins personatges no hi podran ser si triem aquest fil narratiu o aquest altre? pobre Cruells, no és a la pel.lícula!

En Joan Sales deia el 1956: "Busquem la Glòria en moltes coses però, sobretot, en l'amor". I és clar, la pel.lícula d'Incerta Glòria serà també d'amor. Però no amb un final feliç d'aquells on  l'espectador es queda amb el petó que ho resol tot sino just després del petó quan comença la vida real de l'amor amb tanta dificultat i tanta contradicció que acaba donant sentit a aquella altra frase tan enigmàtica del mateix Sales que diu que " la millor guerra és la que es perd". Potser perquè perdre guerres-guerres o guerres d'amor és el que t'acosta a la feliç complexitat de la vida i té la fa més lúcida, més rica, més generosa, en definitiva més cinematogràfica.

Tot això ho recordava emmig del rodatge a la vila aragonesa d'Angüés en una escena bellíssima que passa al front. Els d'efectes especials ja han omplert d'espuma la plaça i la neu hi és impoluta, els focos donen una llum de lluna blanca-blava que ho inunda tot. Un grup d'oficials celebren la nit Nadal a la cantina i entonen cançons que arriben a fora a través dels vidres entel.lats i llavors veiem ben abrigats en Lluís, la Trini i en Ramonet, que arrossega un cavall de cartró, cap a la festa. Tota la protecció de l'amor del grup familiar en aquest blanc trajecte. Un cop dins la cantina aquesta màgia s'esfondrarà: la Trini sabrà que el seu home li és infidel i a fora gela fort.

 Isona Passola


---------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Rodaje de Incerta Glòria.

Aquellos que son fans de la novela INCERTA GLÒRIA que son muchos alrededor del mundo, saben que no es tan sólo una novela sino muchas novelas y es justamente esta riqueza lo que la ha hecho célebre. Por lo tanto contiene muchas películas posibles y las películas duran como mucho, dos horas. El guionista tiene que elegir el camino que le parece más cinematográfico y que además puede encajar con el talante del director para que haga suya la historia. Todo esto lo debatíamos con Coral Cruz, la guionista y Agustí en el patio de Massa D`Or horas y horas deliciosas mientras caían las tardes de todas las estaciones. ¿Qué personajes desaparecerán si elegimos este hilo narrativo o este otro? ¡Pobre Cruells, no está en la película!
Joan Sales decía en 1956: “Buscamos la Glòria en muchas cosas pero, sobre todo, en el amor”. Y claro, la película de Incerta Glòria será también de amor. Pero no con un final feliz de aquellos donde el espectador se queda con el beso que lo resuelve todo sino justo después del beso cuando empieza la vida real del amor con tantas dificultades y tantas contradicciones que acaba dando sentido a aquella otra frase tan enigmática del mismo Sales “la mejor guerra es la que se pierde”. Quizás porque perder guerras-guerras o guerras de amor es lo que te acerca a la feliz complejidad de la vida y te la hace más lúcida, más rica, más generosa, en definitiva más cinematográfica.
Todo esto lo recordaba en medio del rodaje en la ciudad aragonesa de Angüés en una escena bellísima que pasa al frente. Los de efectos especiales ya han llenado de espuma la plaza y la nieve está impoluta, los focos dan una luz de luna blanca-azul que lo inunda todo. Un grupo de oficiales celebran la noche de Navidad en la cantina y entonan villancicos que llegan a través de los cristales y entonces vemos bien abrigados a Luis, Trini y Ramonet, que arrastra un caballo de cartón, hacia la fiesta- Toda la protección del amor del grupo familiar en este blanco trayecto. Una vez dentro de la cantina esta magia se derrumbará: Trini sabrá que su hombre le es infiel y fuera, hiela fuerte.


Isona Passola.





dilluns, 9 de maig del 2016

ARRENCA EL RODATGE D'INCERTA GLÒRIA


Arrenca el rodatge d'Incerta Glòria.

Quan la corrúa de camions surt del magatzem de producció del carrer de la Granada cap a Osca carregada de vestits de soldat, de mobiliari, d'armament, de capses de maquillatge i de perruqueria saps que finalment, comença el camí de no retorn d'una pel.lícula. Però fins que no es roda el primer pla, fins que el  so de la claqueta i el crit d'acció no ressonen per primera vegada emmig del silenci espectral de tot l'equip no saps que allò que algun dia va ser una idea, només un suggeriment, una possibilitat remota, ara serà una realitat palpable que es dirà Incerta Glòria, que la va escriure Joan Sales i que la dirigeix Agustí Villaronga i si surt bé, pot trasbalsar les emocions de la gent i si encara surt més bé, pot capgirar situacions col.lectives.

Aquest és el privilegi del productor que un cop ha ideat, dissenyat i finançat el projecte, pot prendre'n distància per uns moments i respirar més tranquil després de la primera però definitiva etapa per arrencar el rodatge. Respirar feliç, això és el que faig jo ara, enfilada en un campanar de la Cartoixa de Monegros envoltada d'aquest paisatge terrós i magnífic i veient el formigueig de gent fent la seva feina amb una disciplina de rellotge, els elèctrics muntant focus, els atrezzistes col.locant objectes, els actors assajant els moviments; aquest  moment fugaç, fa que el productor és es senti el creador totpoderós que ho ha fet posssible i uns segons després es senti la peça minúscula d'un engranatge perfecte on cadascú de l'equip està donant el millor de si mateix amb el convenciment que d'allà en sortirà l'art. Una pressió lleu a l'esquena del director, tots immòbils davant del monitor que reflecteix el que enquadren les càmeres i acció! En Marcel Borràs de soldat republicà, tímid, mira atrapat com un insecte en una teranyina, la bellesa madura i inquietant de la Núria Prims, il.luminada amb espelmes pel J.M Civit, la Carlana del castell que li farà trontollar els principis inamovibles que tenia abans d'esclatar la guerra que, com totes les guerres, ho capgira tot treient de les situacions límit a que sotmet els éssers humans  allò de pitjor que tenen i allò de millor, també. Arriben els cavalls que muntaran els dos amics, en Lluís i en Soleràs quan cau la tarda aragonesa, rogenca i l'equip es retira fatigat i feliç fins a demà quan despunti el sol per començar el segon dia de rodatge d'aquesta Incerta Glòria que ja és pel.lícula.

                                         
Isona Passola


---------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Arranca el rodaje de Incerta Glòria. 

Cuando la hilera de camiones sale del almacén de producción de la calle de la Granada hacia Huesca cargado de uniformes militares, mobiliario, armamento, cajas de maquillaje y peluquería sabes que finalmente, comienza el camino de no retorno de una película. Pero hasta que no se rueda el primer plano, hasta que el sonido de la claqueta y el grito de acción no resuenan por primera vez en medio del silencio espectral de todo el equipo no sabes que aquello que algún día fue una idea, tan solo una sugerencia, una posibilidad remota, ahora será una realidad palpable que se llamará Incerta Glòria, que la escribió Joan Sales y que la dirige Agustí Villaronga y que si sale bien, puede descolocar las emociones de la gente y si todavía sale mejor, puede trastocar situaciones colectivas.  
Este es el privilegio del productor que una vez ha ideado, diseñado y financiado el proyecto, puede tomar distancia por unos momentos y respirar más tranquilo después de la primera pero definitiva etapa para arrancar el rodaje. Respirar feliz, eso es lo que hago yo ahora, subida en un campanario de la Cartuja de Monegros rodeada de este paisaje reseco y magnífico y viendo el hormigueo de la gente haciendo su trabajo con una disciplina de reloj, los eléctricos montando focos, los attrezzistas colocando objetos, los actores ensayando movimientos; estos momentos fugaces, hacen que el productor se sienta el creador todopoderoso que lo ha hecho posible y unos segundos después se sienta la pieza minúscula de un engranaje perfecto donde cada uno del equipo está dando lo mejor de sí mismo con el convencimiento de que de allí saldrá arte. Una presión leve en la espalda del director, todos inmóviles delante del monitor que refleja lo que encuadran las cámaras y ¡acción! Con Marcel Borràs de soldado republicano que, tímido, mira atrapado como  un insecto en una telaraña, la  belleza madura e inquietante de Núria Prims, iluminada por la luz de las velas por J.M Civit, la Carlana del castillo que le hará tambalearse los principies inamovibles que tenía antes de estallar la guerra que, como todas las guerras, lo cambia todo sacando de las situaciones límite a que somete a los seres humano lo peor que tienen y lo mejor, también. Llegan los caballos que montan los dos amigos, Luis y Soleras cuando cae la tarde aragonesa, rojiza y el equipo se retira fatigado, y feliz hasta mañana cuando despunte el sol para empezar el segundo día de rodaje de esta  Incerta Glòria que ya es película.


Isona Passola