RODATGE D'INCERTA GLÒRIA

Rodatge d'Incerta Glòria.

Aquells que són fans de la novel.la INCERTA GLÒRIA que en són molts arreu del món, saben que no és només una novel.la, sino moltes novel.les i és justament aquesta riquesa el que l'ha feta cèlebre. Per tant conté moltes pel.lícules possibles  i les pel.lícules duren a tot estirar, dues hores. El guionista ha de triar el camí que li sembla més cinematogràfic i que més pot encaixar amb el tarannà del director perquè es faci seva la història. Tot això ho debatiem amb la Coral Cruz, la guionista i l'Agustí al pati de Massa d'Or hores i hores delicioses mentre queien les tardes de totes les estacions. Quins personatges no hi podran ser si triem aquest fil narratiu o aquest altre? pobre Cruells, no és a la pel.lícula!

En Joan Sales deia el 1956: "Busquem la Glòria en moltes coses però, sobretot, en l'amor". I és clar, la pel.lícula d'Incerta Glòria serà també d'amor. Però no amb un final feliç d'aquells on  l'espectador es queda amb el petó que ho resol tot sino just després del petó quan comença la vida real de l'amor amb tanta dificultat i tanta contradicció que acaba donant sentit a aquella altra frase tan enigmàtica del mateix Sales que diu que " la millor guerra és la que es perd". Potser perquè perdre guerres-guerres o guerres d'amor és el que t'acosta a la feliç complexitat de la vida i té la fa més lúcida, més rica, més generosa, en definitiva més cinematogràfica.

Tot això ho recordava emmig del rodatge a la vila aragonesa d'Angüés en una escena bellíssima que passa al front. Els d'efectes especials ja han omplert d'espuma la plaça i la neu hi és impoluta, els focos donen una llum de lluna blanca-blava que ho inunda tot. Un grup d'oficials celebren la nit Nadal a la cantina i entonen cançons que arriben a fora a través dels vidres entel.lats i llavors veiem ben abrigats en Lluís, la Trini i en Ramonet, que arrossega un cavall de cartró, cap a la festa. Tota la protecció de l'amor del grup familiar en aquest blanc trajecte. Un cop dins la cantina aquesta màgia s'esfondrarà: la Trini sabrà que el seu home li és infidel i a fora gela fort.

 Isona Passola

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Rodaje de Incerta Glòria.

Aquellos que son fans de la novela INCERTA GLÒRIA que son muchos alrededor del mundo, saben que no es tan sólo una novela sino muchas novelas y es justamente esta riqueza lo que la ha hecho célebre. Por lo tanto contiene muchas películas posibles y las películas duran como mucho, dos horas. El guionista tiene que elegir el camino que le parece más cinematográfico y que además puede encajar con el talante del director para que haga suya la historia. Todo esto lo debatíamos con Coral Cruz, la guionista y Agustí en el patio de Massa D`Or horas y horas deliciosas mientras caían las tardes de todas las estaciones. ¿Qué personajes desaparecerán si elegimos este hilo narrativo o este otro? ¡Pobre Cruells, no está en la película!

Joan Sales decía en 1956: “Buscamos la Glòria en muchas cosas pero, sobre todo, en el amor”. Y claro, la película de Incerta Glòria será también de amor. Pero no con un final feliz de aquellos donde el espectador se queda con el beso que lo resuelve todo sino justo después del beso cuando empieza la vida real del amor con tantas dificultades y tantas contradicciones que acaba dando sentido a aquella otra frase tan enigmática del mismo Sales “la mejor guerra es la que se pierde”. Quizás porque perder guerras-guerras o guerras de amor es lo que te acerca a la feliz complejidad de la vida y te la hace más lúcida, más rica, más generosa, en definitiva más cinematográfica.

Todo esto lo recordaba en medio del rodaje en la ciudad aragonesa de Angüés en una escena bellísima que pasa al frente. Los de efectos especiales ya han llenado de espuma la plaza y la nieve está impoluta, los focos dan una luz de luna blanca-azul que lo inunda todo. Un grupo de oficiales celebran la noche de Navidad en la cantina y entonan villancicos que llegan a través de los cristales y entonces vemos bien abrigados a Luis, Trini y Ramonet, que arrastra un caballo de cartón, hacia la fiesta- Toda la protección del amor del grupo familiar en este blanco trayecto. Una vez dentro de la cantina esta magia se derrumbará: Trini sabrá que su hombre le es infiel y fuera, hiela fuerte.

Isona Passola.