Fi del Rodatge d'INCERTA GLÒRIA
Quan s'acaba el rodatge duríssim després de vuit
setmanes i amb horaris girats per les escenes nocturnes, la fatiga de l'equip
és molt gran, però només de sentir el darrer cop de claqueta comença
l'enyorament de tanta intensitat compartida, de tant esforç abocat: les
abraçades i els plors dels actors, dels tècnics, de tots aquells que han fet
possible que del no-res en surti una pel·lícula que si és bona, quedarà per la
història. I si això passés amb aquesta INCERTA GLÒRIA tothom sap que
es deurà al seu talent i a la seva aportació sota la batuta ferma i alhora
sensible d'aquest magistral arquitecte de les emocions que és l'Agustí Villaronga.
Si el rodatge de PA NEGRE, el vam acabar estimbant
el cavall pels cingles de Tavertet, commocionats pel que acabàvem de fer,
INCERTA GLÒRIA l'hem acabada amb l'escena més divertida del guió: els soldats
al riu en plena canícula reben les ordres del seu superior, el tinent Picó
-David Bagés- que els hi clava
un discurs sobre els grans enemics de l'exèrcit, els polls i la pornografia
davant la perplexitat d'un Lluís -Marcel Borràs- que s'acaba d'incorporar a la
companyia. En nom de la higiene reparteix sabons a tort i a dret i els ordena
que no tinguin vergonya d'ensenyar les vergonyes i amb el crit de -rompin
files!- una cinquantena d'homes, desempallegant-se dels uniformes, salten a
l'aigua nus i eufòrics, cridant -Visca la república!- La
disciplina del rodatge no impedeix una gresca considerable i una enveja dels
que no som actors perquè la calor del 22 de juny és considerable.
Després una corrua de carros tirats per ases i cavalls
carregats de maletes, flassades i objectes personals s'endurà en
Lluís, la Trini -Bruna Cusí- el seu fill
Ramonet i un grapat d'homes i dones que han perdut la guerra, els nostres
refugiats, cap a l'exili.
Amb aquesta alegria i aquesta tristesa que
sintetitzen bé l'estat d'ànim de tothom i que no s'ha volgut perdre l'Oriol
Pla, malgrat que no li toca la seqüència, amb aquesta felicitat per la bona
feina ben feta, vull donar gràcies a un equip tècnic i artístic que ha estat a l'altura d'un projecte tan ambiciós.
Us agraeixo la il·lusió, l'esforç i l'ofici que heu bolcat en
el rodatge d'aquesta INCERTA GLÒRIA que amb el vostre talent i la vostra
generositat d'incerta, podeu estar-ne ben segurs, no en tindrà res. Una
abraçada ben estreta d'agraïment i d'amistat que us abraci d'un a un, d'una a una i a tots alhora!
Isona Passola
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fin de rodaje de INCERTA GLÒRIA.
Cuando
termina un rodaje durísimo después de ocho semanas y con horarios revueltos por
las escenas nocturnas, la fatiga del equipo es muy grande, pero sólo oír el
último golpe de claqueta empieza la añoranza de tanta intensidad compartida, de
tanto esfuerzo dedicado: los abrazos y los llantos de los actores, los
técnicos, de todos aquellos que han hecho posible que de la nada salga una
película que si es buena, quedará para la historia. Y si esto pasara con esta INCERTA GLÒRIA todo el mundo sabe que
será por su talento y su aportación, bajo la batuta firme y a la vez sensible,
de este magistral arquitecto de las emociones que es Agustí Villaronga.
Si
el rodaje de PA NEGRE lo acabamos
tirando el caballo por los acantilados de Tavertet, conmocionados por lo que
acabamos de hacer, INCERTA GLÒRIA la
hemos finalizado con la escena más divertida del guión: los soldados en el río
en plena CANICULA recibiendo las ordenes de su superior, el teniente Picó -
David Bagés – que les suelta un discurso sobre los grandes enemigos del
ejército, los piojos y la pornografía ante la perplejidad de Lluís – Marcel
Borràs- que se acaba de incorporar a la compañía. En nombre de la higiene
reparte jabón a diestro y siniestro y les ordena que no tengan vergüenza de
enseñar las vergüenzas y con el grito de – ¡rompan filas!- una cincuentena de
hombres, deshaciéndose de los uniformes. Saltan al agua desnudos y eufóricos,
gritando – ¡Viva la república!-. La disciplina del rodaje no impide una juerga
considerable y una envidia de los que no somos actores porque el calor del 22
de junio es considerable.
Después
una hilera de carros llevados por burros y caballos cargados de maletas,
mantas y objetos personales que se lleva
a Lluís, a Trini – Bruna Cusí-, y a su hijo Ramonet y un grupo de hombres y
mujeres que han perdido la guerra, nuestros refugiados, hacia el exilio.
Con
esta alegría y esta tristeza que sintetizan bien el estado de ánimo de todos y
que no se ha querido perder Oriol Pla, aunque no le tocase secuencia, con esta
felicidad por el trabajo bien hecho, quiero dar las gracias a un equipo técnico
y artístico que ha estado a la altura de este proyecto tan ambicioso.
Os
agradezco la ilusión, el esfuerzo y la experiencia que habéis depositado en el
rodaje de esta INCERTA GLÒRIA que con vuestro talento y vuestra generosidad de
incierta, podeis estar seguros, no
tendrá nada. Un abrazo muy fuerte de
agradecimiento y amistad, que os abrace de uno en uno, de una en unay todos a
la vez.
Isona
Passola
Els actors Oriol Pla, Bruna Cusí i Marcel Borràs
Lucia Faraig, foto fixa, i Mercè Paloma, figurinista, i l'equip
L'equip de rodatge d'INCERTA GLÒRIA