Arrenca el rodatge d'Incerta Glòria.
Quan la corrúa de camions surt del magatzem de producció del carrer de la Granada cap a Osca carregada de vestits de soldat, de mobiliari, d'armament, de capses de maquillatge i de perruqueria saps que finalment, comença el camí de no retorn d'una pel.lícula. Però fins que no es roda el primer pla, fins que el so de la claqueta i el crit d'acció no ressonen per primera vegada emmig del silenci espectral de tot l'equip no saps que allò que algun dia va ser una idea, només un suggeriment, una possibilitat remota, ara serà una realitat palpable que es dirà Incerta Glòria, que la va escriure Joan Sales i que la dirigeix Agustí Villaronga i si surt bé, pot trasbalsar les emocions de la gent i si encara surt més bé, pot capgirar situacions col.lectives.
Aquest és el privilegi del productor que un
cop ha ideat, dissenyat i finançat el projecte, pot prendre'n distància per uns
moments i respirar més tranquil després de la primera però definitiva etapa per
arrencar el rodatge. Respirar feliç, això és el que faig jo ara, enfilada en un
campanar de la Cartoixa de Monegros envoltada d'aquest paisatge terrós i
magnífic i veient el formigueig de gent fent la seva feina amb una disciplina
de rellotge, els elèctrics muntant focus, els atrezzistes col.locant objectes,
els actors assajant els moviments; aquest
moment fugaç, fa que el productor és es senti el creador totpoderós que
ho ha fet posssible i uns segons després es senti la peça minúscula d'un
engranatge perfecte on cadascú de l'equip està donant el millor de si mateix
amb el convenciment que d'allà en sortirà l'art. Una pressió lleu a l'esquena
del director, tots immòbils davant del monitor que reflecteix el que enquadren
les càmeres i acció! En Marcel Borràs de soldat republicà, tímid, mira atrapat
com un insecte en una teranyina, la bellesa madura i inquietant de la Núria
Prims, il.luminada amb espelmes pel J.M Civit, la Carlana del castell que li
farà trontollar els principis inamovibles que tenia abans d'esclatar la guerra
que, com totes les guerres, ho capgira tot treient de les situacions límit a
que sotmet els éssers humans allò de
pitjor que tenen i allò de millor, també. Arriben els cavalls que muntaran els
dos amics, en Lluís i en Soleràs quan cau la tarda aragonesa, rogenca i l'equip
es retira fatigat i feliç fins a demà quan despunti el sol per començar el
segon dia de rodatge d'aquesta Incerta Glòria que ja és pel.lícula.
Isona
Passola
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Arranca el rodaje de Incerta Glòria.
Cuando
la hilera de camiones sale del almacén de producción de la calle de la Granada
hacia Huesca cargado de uniformes militares, mobiliario, armamento, cajas de
maquillaje y peluquería sabes que finalmente, comienza el camino de no retorno
de una película. Pero hasta que no se rueda el primer plano, hasta que el
sonido de la claqueta y el grito de acción no resuenan por primera vez en medio
del silencio espectral de todo el equipo no sabes que aquello que algún día fue
una idea, tan solo una sugerencia, una posibilidad remota, ahora será una
realidad palpable que se llamará Incerta
Glòria, que la escribió Joan Sales y que la dirige Agustí Villaronga y que
si sale bien, puede descolocar las emociones de la gente y si todavía sale
mejor, puede trastocar situaciones colectivas.
Este
es el privilegio del productor que una vez ha ideado, diseñado y financiado el
proyecto, puede tomar distancia por unos momentos y respirar más tranquilo
después de la primera pero definitiva etapa para arrancar el rodaje. Respirar
feliz, eso es lo que hago yo ahora, subida en un campanario de la Cartuja de
Monegros rodeada de este paisaje reseco y magnífico y viendo el hormigueo de la
gente haciendo su trabajo con una disciplina de reloj, los eléctricos montando
focos, los attrezzistas colocando objetos, los actores ensayando movimientos;
estos momentos fugaces, hacen que el productor se sienta el creador
todopoderoso que lo ha hecho posible y unos segundos después se sienta la pieza
minúscula de un engranaje perfecto donde cada uno del equipo está dando lo
mejor de sí mismo con el convencimiento de que de allí saldrá arte. Una presión
leve en la espalda del director, todos inmóviles delante del monitor que
refleja lo que encuadran las cámaras y ¡acción! Con Marcel Borràs de soldado
republicano que, tímido, mira atrapado como
un insecto en una telaraña, la belleza
madura e inquietante de Núria Prims, iluminada por la luz de las velas por J.M
Civit, la Carlana del castillo que le hará tambalearse los principies
inamovibles que tenía antes de estallar la guerra que, como todas las guerras,
lo cambia todo sacando de las situaciones límite a que somete a los seres
humano lo peor que tienen y lo mejor, también. Llegan los caballos que montan
los dos amigos, Luis y Soleras cuando cae la tarde aragonesa, rojiza y el
equipo se retira fatigado, y feliz hasta mañana cuando despunte el sol para
empezar el segundo día de rodaje de esta Incerta
Glòria que ya es película.
Isona
Passola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada